dijous, 16 de febrer del 2012

...i encara m'agrada.

M'agradava saber les cançons que sonaven al teu cotxe, les vambes que et posaves, com t'havia anat el dia. M'agradava reconèixer la teva olor en les teves coses i en algunes de meves.
M'agradaven les estones d'abans d'adormir-nos, les discussions sobre qualsevol tema que es convertien en hores de balls de paraules.
M'agradava pensar-te quan passava per llocs on havíem passat moments que potser ja no recordes.
M'agradava compartir amb tu petites coses, d'aquelles que passaven millor si les fèiem junts.
M'agradava conèixer-te, trobar-te espressament o per casualitat.
M'agradava obrir-te casa meva, la meva vida, els meus projectes.
M'agradava ser qui era, no haver d'aparentar ni d'esforçar-me per ser com tu volies.

M'agradava mirar-te quan m'explicaves (sentint-te sense gairebé escoltar-te), sentir-me feliç per saber una mica més de tu...