Y la vida siguió...

... como siguen las cosas que no tienen mucho sentido.

Avui porto una bona estona escoltant Sabina.

De petita no m'agradava, la mama sempre posava una i altra vegada els seus CDs, i jo no tenia més remei que escoltar-lo sense voler... De més gran era ella qui se'ls havia d'empassar perquè a mi m'agradava descobrir-los una mica millor cada dia. Cada cop que escolto una cançó m'encallo en una frase diferent, sempre hi ha alguna cosa que em desperta pensaments a dins, tot i no haver-ho fet mai abans. Potser és veritat això que diuen, que hi ha una cançó per cada dia, per cada moment, per cada estat d'ànim.

Que hagi triat aquest tall pel títol no té cap doble sentit, simplement és el que sonava quan he decidit dir alguna cosa...  Ara mateix no em puc queixar del sentit de la meva vida, mentres tinguis il·lusions per fer coses, tens suficient.

Canvi de xip!

Després d'haver estat mesos en silenci... Tinc ganes de tornar a explicar coses...

A vegades passen coses que esperaves, però desitjaves que no passessin. A vegades passen coses que no esperaves i que volies amb totes les teves forces. El que passa, quan te n'adones, ja ha passat i no s'hi pot fer res... Però el que queda, el que importa, és com et sents tu quan ho assimiles...

I sovint les coses, inesperades o no, et sorprenen, a vegades t'espanten o si més no et fan pensar una estona. També et poden deixar indiferent, però no és gens el cas. Encara que vulguis que et sigui igual, que no t'afecti, que no et condicioni, notes una escalfor recorrent-te per la columna, com fent-te pessigolles... Pell de gallina. I de cop t'encongeixes, el tamany de les coses es manté, però el teu no. Et fas petita, insignificant, fins i tot invisible als ulls d'algú que t'importa. Per uns moments no existeixes, i no hi ha cap sensació pitjor que aquesta...

Al cap d'uns dies tens dues opcions... o et quedes quieta i segueixes passant desapercebuda, o fas un esforç (gran, enorme) per tornar a ser de la teva mida. Per tornar a riure per qualsevol cosa, per estimar tot el que tens.

He triat la segona, perquè és amb la que sóc feliç més estones.

Campiones

Un partit llarg, dur. Moments amb sort i moments difícils. Decisions encertades. Un seguit d'accions que ens van portar a un resultat favorable, aconseguit amb molta suor. I per tant, una recompensa. Una copa.

No seria res si només m'ho agafés com l'objecte material que és, però significa molt si et pares a analitzar tot el que hem hagut de fer per arribar fins aquí. Ens mereixíem guanyar per l'esforç, per la constància i per tot el que hem aguantat. Primeres de grup des de la primera jornada fins la última. Costa mantenir-se a dalt, trobar l'equilibri.

Ningú té res a perdre quan juga contra tu, tothom ve amb ganes a la teva pista, i amb esperances. Però partit rere partit, intentes donar el millor, lluitar per cada pilota i estar bé psicològicament per qualsevol cosa que pugui passar.

I en tota aquesta temporada he après moltíssimes coses, sobretot de vosaltres.

Fa massa temps que no t'escoltes...

Una frase de la cançó "On poder anar", de Gossos. M'ha fet pensar...

Sonen moltes veus al nostre voltant. Veus de diferents timbres, volums, intensitats. Veus que t'escoltes i veus que ni tan sols sents. Veus de gent que t'importa i a la qual li importes. Veus de desconeguts o de ni tan sols això. Molts sorolls i pocs silencis.

i crec que els silencis són necessaris per escoltar-se a un mateix. Per fer-se preguntes i mirar de contestar-les per dins, en veu baixa...

De petita m'escoltava enfonsant-me sota l'aigua. Allà no cal respondre en veu baixa, pots cridar, ningú t'entén. Et sents més lliure quan no t'enganyes, quan parles de veritat i sobre les coses que et fan més por sense haver d'abaixar la mirada. A vegades ni tansols cal fer-se preguntes, els desitjos més forts surten així, sense pensar.

Temps és una paraula

Sempre que he d'estudiar trobo coses a fer: recollir trastos que sempre tinc pel mig i mai molesten (només avui), mirar la tele que mai miro, distreure'm més de lo normal a davant de l'ordinador... i ara i aquí tenim la prova... m'he fet un Bloc. Toca't els collons... Com si el temps fos una paraula, que comença i que s'acaba... (8)