Quan miro enrere i recordo tot el que havíem estat no entenc res. No entenc per què no hem seguit un mateix camí, el que fèiem juntes. El que ens feia felices i inseparables. No entenc per què et tinc tan lluny... Jo mai t'hi hagués volgut i sé que tu tampoc a mi. No entenc què ha passat, què fa que això ara sembli irreversible (no perdré mai l'esperança de que jo segueixi significant per tu el que tu ets per mi i que un dia, quan ens necessitem totes dos, sàpigues prou bé que aquí em tens...).
Potser em va fer tant mal adonar-me'n que et perdia... que no vaig saber reaccionar. I em sap moltíssim greu. Sense tu no sóc jo.
divendres, 6 de gener del 2012
dimecres, 4 de gener del 2012
Silenci
No vull parlar de tòpics, de balanços ni de començar o acabar bé o malament l'any.
No vull parlar del que em passa pel cap, no m'entendries.
No vull parlar d'errors. No m'agrada valorar-me, jutjar-me, un cop les coses ja estan passades.
No vull parlar de veritats, perquè potser també són mentides.
No vull parlar del que m'omple, perquè no m'agrada reconèixer-ho.
No vull parlar de cançons, només escoltar-les amb tu.
No vull parlar d'excuses, de fugides, de covardia.
No vull parlar de drets, de deures, de controls.
No vull parlar de què necessito, espero que ho sàpigues deduir.
Però no puc dormir i la nit és llarga.
No vull parlar del que em passa pel cap, no m'entendries.
No vull parlar d'errors. No m'agrada valorar-me, jutjar-me, un cop les coses ja estan passades.
No vull parlar de veritats, perquè potser també són mentides.
No vull parlar del que m'omple, perquè no m'agrada reconèixer-ho.
No vull parlar de cançons, només escoltar-les amb tu.
No vull parlar d'excuses, de fugides, de covardia.
No vull parlar de drets, de deures, de controls.
No vull parlar de què necessito, espero que ho sàpigues deduir.
Però no puc dormir i la nit és llarga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)