Una frase de la cançó "On poder anar", de Gossos. M'ha fet pensar...
Sonen moltes veus al nostre voltant. Veus de diferents timbres, volums, intensitats. Veus que t'escoltes i veus que ni tan sols sents. Veus de gent que t'importa i a la qual li importes. Veus de desconeguts o de ni tan sols això. Molts sorolls i pocs silencis.
i crec que els silencis són necessaris per escoltar-se a un mateix. Per fer-se preguntes i mirar de contestar-les per dins, en veu baixa...
De petita m'escoltava enfonsant-me sota l'aigua. Allà no cal respondre en veu baixa, pots cridar, ningú t'entén. Et sents més lliure quan no t'enganyes, quan parles de veritat i sobre les coses que et fan més por sense haver d'abaixar la mirada. A vegades ni tansols cal fer-se preguntes, els desitjos més forts surten així, sense pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada