Quan miro enrere i recordo tot el que havíem estat no entenc res. No entenc per què no hem seguit un mateix camí, el que fèiem juntes. El que ens feia felices i inseparables. No entenc per què et tinc tan lluny... Jo mai t'hi hagués volgut i sé que tu tampoc a mi. No entenc què ha passat, què fa que això ara sembli irreversible (no perdré mai l'esperança de que jo segueixi significant per tu el que tu ets per mi i que un dia, quan ens necessitem totes dos, sàpigues prou bé que aquí em tens...).
Potser em va fer tant mal adonar-me'n que et perdia... que no vaig saber reaccionar. I em sap moltíssim greu. Sense tu no sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada